La paraula nostra
Després d'un bac com el que el País Valencià va patir diumenge passat, amb la majoria absoluta de PP-Vox que controlarà la Generalitat i els principals ajuntament del país, no tenim més remei que espolsar-nos la roba bruta, parar l'hemorràgia, desinfectar les ferides, prendre algun analgèsic per calmar el dolor , recompondre'ns mentalment del xoc i posar-nos a pensar com ho farem per no tornar a caure i si pot ser continuar avança nt . A fi de comptes el que ens ve al damunt no és nou, gens nou . Torna un v
Al nostre favor , malgrat tot, tindrem el fet que el vell poder re stablert ja no necessitarà posar-se la mascareta ni anar amb mitjanies ni titubejos: arrasaran amb tot el que va significar un avanç, per modest que fos, en la gestió dels recursos i la neteja dels racons més foscos de l'administració. I es dedicaran al que saben fer i tenen per objectiu principal , blindar els privilegis de classe i incrementar els beneficis privats a costa de l'esforç i els drets de la majoria social. Segurament de la lliç
Mala peça tenim al teler, certament, tan mala que ara ja no valen excuses si no volem rebre per totes bandes. O la tenacitat, la generositat i la voluntat de resistir i plantar cara per construir les bases del País Valencià futur, que passa per l'organització efectiva de la nostra gent, o la consumació de la pitjor de les derrotes, la del lament estèril, la del qui renuncia a presentar batalla amb totes les armes, que en el nostre cas, ben mirat, no són poques. No són temps per amagar el cap sota l'ala ni e
La paraula nostra